Tercer lliurament de "Confessions d'una botella d'aigua calenta"

La darrera entrega d'aquest conte dAdA per fascicles la podeu trobar al dimarts, novembre 15, 2005

Ha nascut un llibre!

Les quatre primeres passes de "Ficar la pota a la lluna" han estat un èxit. Ara caldrà tenir cura del seu creixement. Haurà de plantar cara a la vida i als seus lectors, però si bé és veritat que no ha nascut amb un pa sota el braç, sí que ha arribat agafada del bracet d'una autèntica fada madrina de la qual en tindreu notícies ben aviat!

El llibre trenca aigües

M'avisen de l'impremta que el llibre està llest. Avui o demà tindré a les mans allò que alguna vegada fou meu i ara és només d'un impressor. "Ficar la pota a la lluna" ja està llest, però jo no. El llibre ha de romandre encara uns dies editat i sense fer-se públic. Realment no existeix, només ho farà quan passi a les mans d'encara que sigui un sol lector. Aleshores sí, ja volarà sol. Ja serà dels altres i ningú ho podrà aturar.
El sentiment d'haver perdut alguna cosa que fou meva durant molt de temps es comença a fer evident.
La incertesa i el neguit són absoluts. Una cosa és escriure i una altra de ben diferent que et llegeixin. Mai t'hi acostumes per més vegades que ho hagis viscut.

Roden el món i tornen al Born

Fotografia que podeu trobar al bloc de l’Oriol i la Laura.

L'Oriol i la Laura, en el seu bloc "són(cinc)mesos" (http://www.cincmesos.blogspot.com/) ens han mogut l'imaginari des de la seva llar a la web durant molts dies. Mark Twain els va dir adéu dels del Mississippi i travessant les Índies de dalt i les Índies de baix van arribar a la segona terra de Tísner ara ja fa uns quants mesos. S’han trobat molts viatgers segons podem veure al seu bloc i nosaltres amb ells també els hem tastat una mica.
Ara els toca fer maletes em deia Guillem Vidal després de sortir del concert que Brad Melhdau va oferir ahir a l’Auditori. Algú els deu assenyalar per on es torna al Born, segur. Seran ben trobats quan tornin a ficar la pota a la seva lluna de Badalona. Ells seran diferents i nosaltres també i això serà bo. Brad Melhdau i George Gershwin ho van suggerir ahir quan ens van xiular a l’orella a en Guillem i a mi, que la parella tornava cantant la cançó: “They can’t take that away from me”. Collonut, vam pensar! Bon viatge, companys!

Segon lliurament de "Confessions d'una botella d'aigua calenta"

La primera entrega d'aquest conte dAdA la podeu trobar en aquest mateix bloc, amb data dilluns, novembre 07, 2005.

Primera ecografia de "Ficar la pota a la lluna"

La primera ecografía de "Ficar la pota a la lluna" indica que el llibre no serà blanc!

Unes taques de color marró clar confirmen les sospites que tenia l'autor: es tracta d'un llibre mestís. En les dues imatges es pot comprovar clarament com la coberta del llibre ha sofert una transformació que ja sembla irreversible. A poques setmanes del part es fa palès que el llibre, imitant el color de la lluna, serà mulat.

Fiodor Mijailovich Dostoievsky

Woody Allen fica la pota a l'estil Dostoievsky en la seva darrera pel·lícula Match Point. Crim i càstig es reinterpreta sota la batuta del director jueu i l'atzar es converteix en l'amo absolut de la funció.
Una perla: El turmentat protagonista llegeix "Crim i Càstig" de Dostoievsky, però capficat, deixa el llibre del mestre rus i el canvia per un llibre d'autoajuda que porta per títol "Dostoievsky per a principiants". Genial. Una obra mestra.

Valentí Soler em demana un poema per a en Gual

Ahir, en Valentí Soler em va demanar un poema per l'acte que se li farà a Josep Gual el dia 14 de desembre. Així que li lliuro en públic el poema que ja vaig penjar en aquest mateix bloc el dia 28 d'octubre en motiu de la mort del poeta de la Rambla.

Portada i primera plana de "Confessions d'una botella d'aigua calenta" (Primer lliurament)

En motiu de l'arribada dels primers dies de fresca enceto el lliurament d'un conte dAdA que vaig escriure l'any 2001 i que s'anirà publicant en aquesta web per capítols durant els propers mesos. De moment, la portada i la primera plana.

La princesa no es deia Leonor, collons!

Quan la princesa va despertar esperava trobar-se davant d’un príncep, però de cap manera davant de dos. Mig confosa encara per la llarga dormida de la qual acabava de sortir, reflexionà sobre el que veien els seus ulls. No hi havia dubte. N’eren dos i per cert, al cap duien una espècie de corona que feia sospitar la possibilitat que ja fossin reis. Mirant-los detingudament s’adonà que eren exactament iguals, com dues gotes d’aigua. No hagués sabut distingir l’un de l’altre. No sabia què havia de dir, ni tant sols si havia de dir alguna cosa. Tant de temps esperant aquell moment i ara s’havia quedat muda. Potser era l’emoció? Potser era l’ensurt de trobar l’objecte del seu desig per partida doble? El misteri va durar poc temps. Els dos prínceps, com en un joc d’il·lusionisme, es convertiren en un de sol que portava ulleres fosques. La corona acabà sent només un casc de motorista. I va ser precisament aquell motorista qui, fent gala d’una xapa de policia al pit, començà a parlar tot dient, -Senyoreta, serà millor que no es mogui. L’ambulància no pot tardar-.

Francis Picabia (2)

És més senzill gratar-se el cul que el cor.

VI(r)US

L'Associació Pont del Petroli presenta per fi una antologia de poesia visual catalana, encoberta sota la forma d'un volum que du per títol "VI(r)US". 34 poetes dels països catalans seguint el camí d'Apollinaire trenquen les barreres entre literatura i imatge. J.M. Calleja, com ja és habitual, porta la fita a cotes difícils d'igualar. El llibre està editat en color i té una factura impecable. Edició de luxe a preu popular. La primera cita és al carrer de Sant Pere,94 de Badalona, el proper dimecres 16 de novembre a les 8 del vespre a l'espai A. Punt. Una cita amb l'art visual que ens pot portar a ficar la pota a la lluna. Felicitats als creadors!

El descobriment

Ara, el resultat de tants anys de feina mereixia una gran dosi de calma i una reflexió prou seriosa per esbrinar quina havia de ser la millor manera i el moment més adient per fer-se pública la descoberta. Era humà i perfectament comprensible que després de suportar tants fracassos, tantes ironies, riotes i mofes dels seus companys científics, ara mateix, la pressa li demanés agafar el telèfon i esbombar-ho a tothom que es trobés despert. Però ja se sap que els descobriments, per més importants que siguin —i aquell podia canviar la vida de moltíssima gent, per no dir la de tot el món—, si cauen en males mans, no solament no serveixen per al que l’investigador s’havia proposat, sinó que fins i tot es poden girar en contra del que havia pretès en un bon principi.
(fragment del llibre "Ficar la pota a la lluna")