El llibre trenca aigües

M'avisen de l'impremta que el llibre està llest. Avui o demà tindré a les mans allò que alguna vegada fou meu i ara és només d'un impressor. "Ficar la pota a la lluna" ja està llest, però jo no. El llibre ha de romandre encara uns dies editat i sense fer-se públic. Realment no existeix, només ho farà quan passi a les mans d'encara que sigui un sol lector. Aleshores sí, ja volarà sol. Ja serà dels altres i ningú ho podrà aturar.
El sentiment d'haver perdut alguna cosa que fou meva durant molt de temps es comença a fer evident.
La incertesa i el neguit són absoluts. Una cosa és escriure i una altra de ben diferent que et llegeixin. Mai t'hi acostumes per més vegades que ho hagis viscut.