Marxo a Paris a destapar un llibre

Així com hi ha llibres que "neixen" com ara podria ser "Ficar la pota a la lluna", també n'hi ha que "es destapen". Ara, per exemple, en començo a destapar un que penso tenir enllestit a principis de febrer. I us lliuro el primer poema dedicat a Jacques Prévert:

la fulla de prévert


l’aigua camina traquil·la
i talla el ciment sense por
sap que ja ha estat descoberta
però no és pas una ferida
la línia que guixa en el terra


la fulla que amb ella hi navega
és la mateixa de sempre
balla al trepig de la gent
i sap que ningú no l’esguarda


xiula cançons d’altre temps
on la sal l’acompanyava
i el llit d’herba és tan aprop
que la música que canta
ha fet enmudir els carrers


la fulla morta és tan viva
que quan jacques mou la parpella
tremola l’arbre de goig


paris torna a ser una festa