dijous, de desembre 29, 2005

Conegut traficant de llegendes fica la pota a la lluna


Portada del llibre "Traficants de llegendes", Pagès Editors, 2004 i fotografia de l'autor


Jordi Font-Agustí m'envia una crítica literària de "Ficar la pota a la lluna" i tot agraint-li la seva bondat us la lliuro tal qual:

Edicions Fet a mà ha pre-publicat el darrer volum de relats de l’agitador cultural badaloní Josep Maria Busquets, àlias Pep Mita; esperem que surti aviat l’edició amb el corresponent ISBN, perquè el llibre es mereix ser a la Biblioteca Nacional.

Ficar la pota a la lluna té l’impromptu característic de l’obra de Mita: l’estructura gairebé sempre cinematogràfica, l’estil arrelat en els terrenys sempre fèrtils de l’oralitat, l’enllaç amb la tradició caldersiana i la capacitat de mirar una mica per damunt dels qui no saben sortir del seus país petit.

La prosa d’en Mita és reconeixible des dels primers compassos de qualsevol dels seus relats, sobretot si l’heu sentit a ell en un recital de contes; per tenir la certesa que la veu narrativa és seva no ens cal mirar la portada del llibre. És el mateix que ens passa amb els bons compositors, de qui reconeixem els temes encara que no els haguem sentit mai. L’altra exigència que cal fer als narradors és que facin camí, que no ens tinguin sempre allà mateix i "Ficar la pota a la lluna" és un avenç notable, tant pel que fa al model de llengua, com pels temes que aborda.

Els relats del volum no tenen fil conductor ni elements recurrents que els enllacin i poden ser llegits de manera independent. Posats a destacar, "Es busca home blanc", "La llar d’en Walt. Per fi?" i "Quin arbre?" són els relats més brillants del volum; tots de tema universal, cada un d’ells és una peça ben pensada i ben tallada.

"Es busca home blanc", que obre el volum i, juntament amb "Problemes, Houston?" dóna nom al recull, és una mirada nova i genial a un tema clàssic. Algú l’hauria de traduir i publicar-lo als Estats Units. També es mereix ser publicat als Estats Units "La llar d’en Walt. Per fi?", un relat seqüela de l’onze essa.

"Quin arbre?" és un relat deliciós sobre els nostres orígens. El passatge en què Adam i Eva descobreixen la sexualitat conté un de les frases més belles del volum: “Ell s’estremia, cridava i udolava com un llop i ella, encesa com una foguera plorava d’alegria. Per fi sabia què feien les dones que habitaven les estrelles per il·luminar-les de nit!”

En un recull no tots els relats pesen igual i, per al meu gust personal, els que estan més clarament influïts per l’obra de Calders són els més gratuïts; d’aquest subgrup, "Quedar-s’hi una estona més", un sorprenent relat de tema ferroviari, és el més aconseguit.

"Avui sí" és una lúcida història sobre el fer-se gran i xacrós, que és cosina germana de les que Jualian Barnes ha recollit a The Lemon Table. "Jang Sung Woo" ens parla de la immigració amb humor i sense correcció política, cosa que s’agraeix molt. "Una decisió arbitrària, sí o no?" no se’l pot perdre cap aficionat al fumbol i mereix ser a aquestes antologies que de tant en tant es publiquen sobre l’esport rei.

Per acabar el llibre amb una genialitat de les seves, el volum conté uns contes bonus, de la mateixa manera que els CD o els DVD porten bonus-track.

Absolutament recomanable, doncs, aquest "Ficar la pota a la lluna" que, contràriament al que el seu títol pot insinuar, és una de les apostes badalonines més sòlides per al proper Sant Jordi.

Jordi Font-Agustí

divendres, de desembre 23, 2005

Bon Nadal i Santes Pasqües!

dimecres, de desembre 21, 2005

El VI(r)US ataca "La Llibreria" de Girona

Es presenta l'antologia de poesia visual dels països catalans, VI(r)US, a la llibreria "La Llibreria" de Girona amb èxit de públic, èxit de cava i èxit de manduca. El VI(r)US es continuarà extenent implacablement a la sala H2O de Barcelona el proper 10 de gener de 2006. No hi vacuna que l'aturi!



Paco Fanés, J.M. Calleja i Joan Puche tornen després d'infectar "La Llibreria" de Girona.

Paco Fanés, Lluís Vilaseca i J.M. Calleja infectant "La Llibreria" de Girona

diumenge, de desembre 18, 2005

Quart lliurament de "Confessions d'una botella d'aigua calenta"



La darrera entrega d'aquest conte dAdA per fascicles la podeu trobar el dilluns, novembre 28, 2005

dimarts, de desembre 13, 2005

Gual sense burots


El dimecres 14 desembre a les 9 del vespre i amb el títol de “GUAL SENSE BUROTS”, membres de la "poesia secreta de Badalona i arreu", com diria Joan Argenté, vam fer memòria del poeta i amic nostre recentment traspassat, al Teatre Zorrilla de Badalona.





El guió de l'acte, escrit per Valentí Soler, va ser aquest:

I.- Nou poetes evoquen Josep Gual:
Diran els textos que han escrit per a aquest acte: Joan Argenté, Odile Arqué, Paco Fanés, Coloma Lleal, Pep Mita, M. Carme Oller, Màrius Sampere, Joan Soler i Valentí Soler

II.- Itinerari poètic de Josep Gual : A través dels seus poemes farem un viatge pels temps tenebrosos que el poeta va recórrer i va patir, sempre resistint amb dignitat, sempre lluitant per la llibertat al costat de la immensa majoria. A càrrec d’ Andreu Solsona, Felicitat Comas, Maria Gol i Laia Besalduch (violí).

III.- Teresa Rebull i l’Orfeó Badaloní canten Josep Gual
Diversos poemes de Josep Gual van ser musicats i cantats per Teresa Rebull. Coneguda de fa molts anys com l’avia de la “Nova cançó” i bona amiga del poeta, ella també ha volgut venir al Zorrilla per retre-li homenatge i record amb la guitarra i la veu. La massa coral de l’Orfeó Badaloní també ens acompanyarà per cloure l’ acte.

dimecres, de desembre 07, 2005

Marxo a Paris a destapar un llibre

Així com hi ha llibres que "neixen" com ara podria ser "Ficar la pota a la lluna", també n'hi ha que "es destapen". Ara, per exemple, en començo a destapar un que penso tenir enllestit a principis de febrer. I us lliuro el primer poema dedicat a Jacques Prévert:

la fulla de prévert


l’aigua camina traquil·la
i talla el ciment sense por
sap que ja ha estat descoberta
però no és pas una ferida
la línia que guixa en el terra


la fulla que amb ella hi navega
és la mateixa de sempre
balla al trepig de la gent
i sap que ningú no l’esguarda


xiula cançons d’altre temps
on la sal l’acompanyava
i el llit d’herba és tan aprop
que la música que canta
ha fet enmudir els carrers


la fulla morta és tan viva
que quan jacques mou la parpella
tremola l’arbre de goig


paris torna a ser una festa

dijous, de desembre 01, 2005

Gemma Blat també fica la pota a la lluna!

El llibre ha estat presentat en societat. 14 exemplars de "Ficar la pota a la lluna" han estat lliurats per la seva madrina, Gemma Blat, a dues llibreries del veïnat de Badalona --7 al Saltamartí i 7 al Full--. L'Isidre, la Sílvia i en Gerard en són testimonis, tal i com es pot observar a la foto.






Molt aviat el llibre arribarà a Can Casacuberta, on el proper 11 de gener de 2006 serà batejat. Mentre, els lectors més arriscats poden també ficar la pota a la lluna per 15 euros. A Badalona, ja saben on. A fora, de moment, poden fer la comanda per internet al meu correu electrònic. Ànim!