Fragment de "Ficar la pota a la lluna"

Pensem-ho una estona. Una cosa és que per qüestions de feina o el que sigui t’hagis de desplaçar lluny de casa durant un cert temps i allí on has anat a reposar, t’hi hagis trobat molt a gust, o simplement, que pel plaer de viatjar hagis rodat molt pel món i t’hagis sentit com a casa en una ciutat, un hotel o un paratge determinat, i quan hagis tornat del viatge t’hagi passat pel cap que t’agradaria tornar a marxar immediatament al lloc d’on acabes d’arribar. És humà. No t’ha d’agradar forçosament el lloc on vius, i és que és més que probable que no l’hagis triat tu aquest lloc i que no t’acabi de fer el pes, o que ni tan sols el suportis. No t’has de sentir especialment diferent dels altres, n’hi ha molts com tu. Acceptem doncs, que hi hagi llocs al món on t’hi agradaria molt més viure que no pas en aquestes quatre parets on t’han encaixonat. Acceptem-ho. Però la teva llar és la teva llar i no ho és perquè tu l’hagis triat, sinó perquè ella t’ha triat a tu. Roda el món i torna al Born, tio.